Es Furió. Begur

4 comensals

No coneixíem Cala Sa Tuna de Begur, una de les maques de la costa Brava. Fa una peninsula que la converteix en una piscina oberta pel nord. A primera línia de mar hi ha dos restaurants: l'Hostal Sa Tuna i l'Hotel Es Furió. Ens decantem per Es Furió ja que ens l'ha recomanat i ja que Sa Tuna, tot i fer molt bona pinta, té una carta que pica...

Vam fer entrants per compartir: Unes croquetes molt destacables, unes braves casolanes amb una salsa que descriurem com una mena de romescu picant, uns calamars a l'andalusa boníssim i una amanida verda. L'amanida verda era poc habitual: una ceba de Figueres al cop de puny, pastanga natural ( no era ni deshidratada ni en vinagreta!), enciam (ni Florette, ni iceberg!), olives bones i tomates també bones.

De segon disposen de peix a  la brasa, que no es troba fàcilment per la costa brava i que és una molt bona manera de fer el peix. Nosaltres ens vam decantar per pollastre a la brasa i un magret amb una salsa agredolça amb festucs. Sembla evident però no ho és. El pollastre estava tallat per fer a la brasa, és a dir amb talls per fora, que quedi ben cuit de dins, i el magret estava cuit al seu punt perfecte, ben rosadet de dins però amb la pell ben torradeta i havent perdut gairebé tot el greix.

De postres pastíssos de la casa, que ens van dir que eren de la pastisseria Serra de Palafrugell. La tarta Tatin servida ben calenta i amb nata líquida. El Sacher amb mermelada de préssec a l'interior. recomanables.

L'emplaçament és immillorable per sopar una nit d'agost. Tenen una carta molt curta i senzilla, però a diferènia de molts restaurants de la costa, tot el que hi vam menjar estava fet per algú que estima la feina que fa. 

Si els hagéssim de fer alguna crítica negativa, només comentaríem el fet que les patates fregides fóssin congelades. Per o tot i això encara eren prou bones.