L'Alqueria. Girona

Restaurant situat al carrer Ginesta de Girona, un carrer que va a parar a la plaça Catalunya. 

De taules espaiades, ambient tranquil. Una alqueria seria l'equivalent a una masia catalana, però al País Valencià. Això ja dona una pista doncs que el plat del restaurant són els arrossos i les paelles. 

Quan es asseiem ens ofereixen un vermut negre amb gel i una mica de pell de taronja ratllada. És de Tarragona i comprat a granel, ens diuen. Això ho acompanyen amb unes patates xips amb un polsim de curri per sobre: presentar unes patates xips sortides de la bossa hauria quedat una mica pobre, no? Finalment, també d'aperitiu ens porten uns xarrups de sopa de tomata amb unes virutes de pernil. Distret amb tot això, no  te n'adones que ja tens els primers a taula. Oi que costa pocs diners fer les coses ben fetes?
Algun dia haurem de parlar del vermut per cert, un costum que desgraciadament s'havia perdut i que està tornant.

Dels primers no cal que en parlem gaire, tot és bó, però en aquest restaurant només es tracten d'un entreteniment per esperar el plat principal. Demanem un arrós negre per dos i una paella de llamàntol també per 2. Primer ens serveixen l'arrós negre en 4 plats (bo, amb espàrrecs!). La paella de llamàntol per mi supera l'arrós negre, amb aquell arrós que queda a sota un pèl socarraet... No ens queden forces pels postres.

4 comensals

Es Furió. Begur

4 comensals

No coneixíem Cala Sa Tuna de Begur, una de les maques de la costa Brava. Fa una peninsula que la converteix en una piscina oberta pel nord. A primera línia de mar hi ha dos restaurants: l'Hostal Sa Tuna i l'Hotel Es Furió. Ens decantem per Es Furió ja que ens l'ha recomanat i ja que Sa Tuna, tot i fer molt bona pinta, té una carta que pica...

Vam fer entrants per compartir: Unes croquetes molt destacables, unes braves casolanes amb una salsa que descriurem com una mena de romescu picant, uns calamars a l'andalusa boníssim i una amanida verda. L'amanida verda era poc habitual: una ceba de Figueres al cop de puny, pastanga natural ( no era ni deshidratada ni en vinagreta!), enciam (ni Florette, ni iceberg!), olives bones i tomates també bones.

De segon disposen de peix a  la brasa, que no es troba fàcilment per la costa brava i que és una molt bona manera de fer el peix. Nosaltres ens vam decantar per pollastre a la brasa i un magret amb una salsa agredolça amb festucs. Sembla evident però no ho és. El pollastre estava tallat per fer a la brasa, és a dir amb talls per fora, que quedi ben cuit de dins, i el magret estava cuit al seu punt perfecte, ben rosadet de dins però amb la pell ben torradeta i havent perdut gairebé tot el greix.

De postres pastíssos de la casa, que ens van dir que eren de la pastisseria Serra de Palafrugell. La tarta Tatin servida ben calenta i amb nata líquida. El Sacher amb mermelada de préssec a l'interior. recomanables.

L'emplaçament és immillorable per sopar una nit d'agost. Tenen una carta molt curta i senzilla, però a diferènia de molts restaurants de la costa, tot el que hi vam menjar estava fet per algú que estima la feina que fa. 

Si els hagéssim de fer alguna crítica negativa, només comentaríem el fet que les patates fregides fóssin congelades. Per o tot i això encara eren prou bones.

Hotel Trias. Palamós

Hotel centenari de Palamós, on s'havia hospedat per exemple Truman Capote.
El restaurant està portat per Fork and Pillow o Andilana, no estem segurs de quin dels dos noms és correcte.
La qüestió és que la gestora del restaurant, és una cadena de restaurants  situats a Barcelona, Madrid i Palamós. Segur que en coneixeu algun. Nosaltres som clients del Blanc a Girona, el Fish a Palamós, el Basilico a Barcelona o la Malcontenta a Platja Castell. No és una cuina precisament casolana, atesa la mida de la cadena de restaurants, però sí que és una cuina moderna, variada (la carta és diferent a cada restaurant), economica i en locals molt ben decorats, triats i acondicionats. El menjador de l'hotel trias per exemple és molt gran i amb finestres al passeig. A l'estiu instalen una terrassa molt confortable directament sobre el passeig on s'està francament bé.

4 comensals

Tokio Teppanyaki. Girona

Ja hi havia un altre restaurant a Girona que es diu Tokio, el de l'Avinguda Lluís Pricot. El d'avui està situat a la ronda Ferran Puig (Fernandu Puig). Tot i que la cuina japonesa ens encanta, no la coneixem prou bé per opinar gaire. En tot cas està bé que hi hagi finalment un restaurant amb Teppanyaki a Girona(El de la carretera Barcelona realment en té?). Carta força extensa.
Com que estem una mica empatxats del dinar, fem una mica de Sushi, Sashimi(Peix cru), arrós amb anguila i prou. Curiosa la textura de l'anguila, una carn molt suau que es desfá.
A destacar que les serveses japoneses no tenen el preu tan inflat com en alguns restaurants ( Kirin 2,5€/u)
Quan estiguem més cultivats en cuina japonesa donarem opinions més riques.

3 comensals

Club Nautic. Darnius

4 comensals

La contemplació d'una gran extensió d'aigua sol donar pau i més si aquesta aigua està quieta. Però per mi els pantans són una excepció. Si que hi ha calma, però és més aviat una calma tensa, com si alguna desgràcia estigués a punt de succeïr. És una mica com passejar per Tavertet. 

El restaurant del club nàutic està situat a la riba del pantà de Boadella. El menú del dia no ens va agradar i vam optar per la carta. Tampoc farem una crítica molt ferotge, i si teniu ganes de dinar amb vistes al pantà us hi podeu quedar, però els calamars a la romana estaven molt empapats d'oli i a mi se'm van repetir. A algú altre que va demanar lasagna la digestió tampoc li va ser fàcil. Si esteu per les contrades, feu 5 minuts de cotxe fins al naixement del pantà, i aneu a dinar a La Central. Allà també hi ha aigua, però aquesta té 2 pams de fondària i està en moviment.

(Si us interessa hi ha un post sobre La Central)

Can Maikel. Quart

4 comensals

Sortint de Quart direcció Llambilles, a tocar de la carretera de Sant Feliu, hi ha una masia de recent construcció. A la pedra de sobre el pòrtic de l'entrada queda ben clar: any 2000. S'ha construit en el lloc on hi havia una altra casa (Can Guinó) sense mantenri-ne res doncs la construcció anterior no tenia gaire interés. Deu fer un any que Can Maikel és en aquest emplaçament. En el tiquet diu: Can Maikel, des de 1974. Nosaltres només els hem seguit la pista des d'on havien estat just abans, al començament de la pujada dels Àngels de Girona, actual Siloc. Doncs bé, com que arribem aviat, ens passegem una mica per l'interior de la masia mentre esperem els amics. Té realment molt d'espai i possibilitat d'encabir-hi molta gent. Totes les taules estan parades, i estan fent un repàs general. Un noi que sembla el responsable explica a una cambrera: " Les cadires han d'estar a 3 dits de la taula". Els coberts estan colocats de manera creuada, el ganivet entre les pues de la forquilla. Aquesta gent vigila els detalls, tenen ganes de fer-ho bé.

Ens asseiem en una de les moltes taules parades a fora, a aquesta hora encara es sent trànsit a la carretera.
Hi ha un home amb un teclat que probablement amenitzarà la vetllada amb música en viu... quina por.

Les amanides de primer son realment grosses, s'han de compartir. Els segons també son racions grans: l'entrecot, l'enfilat i el rap. Ve acompanyat amb unes patates al caliu presentades d'una manera molt orginial, com esparrecades. Enlloc de la cua del rap hauríem preferit un tall més noble, encara que hagués estat més petit. És una tria. Ara comencem a creure que la música en viu no és tant mal plantejament: fa que les converses no es sentin d'una taula a l'altra i emmascara el soroll d'algun cotxe que encara deu passar per la carretera a aquesta hora.

Havent sopat es desfila cap al lounge, al primer pis, a fer una copa. Un lloc rodó per fer sopars de grup o sopars de parelles amb nens on els pares poden fer (1 dels 2) una copa i allargar una estona la conversa al lounge després de les postres.
Tenen ganes de fer-ho bé, i els posem bona nota.

Hotel la Central. Maçanet de Cabrenys.

 

 

Carta

Bar Obra Social Castell de Peralada. Peralada

4 comensals (Berenar-sopar)

Anem a fer un berenar sopar a Peralada abans d'entrar al casino a perdre-hi 30€ i fer-hi una copa. Normalment solem anar al Bar Obra Social que es troba just a l'entrada del darrera del Casino.

Avui al mercat de la devesa de Girona es podien trobar tomates d'una qualitat més que acceptable a 0,90€/kg, i unes tomates molt bones a 2-3€/kg. Dit això: cal que les amanides d'aquest restaurant estiguin fetes amb unes tomates verdes i totalment insípides? Això a l'hivern seria un error, però al mes d'agost no té perdò de déu. Cal que l'enciam sigui del tipus Iceberg? Això és fins i tot pitjor que fer les amanides amb enciam Florette. Les puntes de feina d'aquest restaurant son molt estacionals, estiu, nadal, setmana santa i para de comptar. Però, cal que tots els cambrers siguin nanos que no saben distingir una hamburguesa d'un entrecot? Cal que les taules estiguin comprimides per aprofitar l'espai al màxim? És cert que anar-hi surt molt bé de preu, els vins per exemple tenen preus molt ajustats. Però si algú pot recomanar-nos un altre restaurant una mica menys lowcost, i amb una qualitat més acceptable, per allà a prop, el provarem a la primera oportunitat.

El Castell d'el Brull. El Brull

4 comensals

Tenen penjat a l'entrada un adhesiu de la guia Michelin. A diferència de les estrelles, una recomanació de la guia Michelin no és garantia de res. A Nova York per exemple, seguir els consells d'aquesta guia va ser sinónim de decepció.
Restaurant situat al Brull, un petitíssim municipi situat dins el parc del Montseny, del costat de la comarca d'Osona. En destaquen les vistes des del menjador. En aquest cas, sí que ens afegim a la recomanació de Michelin. No per acostar-s'hi expressament, però sí que s'hi pot menjar si un hi és a prop. El rap a la planxa molt bó (és cert que no té massa misteri). La barandada bona. El pastís de lluç també. El gaspatxo molt suau, però encara és hora d'ara que mengi un gaspatxo al meu gust en un restaurant. La coca bona. El vi de la casa és bo, de l'any, de bota, un punt dolç, bé de preu. Les ampolles d'aigua de litre (visca!). Bona relació qualitat preu.

La Locanda di nona Flo. Sant Feliu de Guixols

Situat a l'extrem sud del passeig. El cambrer és seguidor de la Sampdoria, i el cuiner de la Juve. Lloc molt agradable i proper a l'aigua. La pasta és molt bona, i fan menú qualsevol dia de la setman, estiu inclós.

 2 comensals

Rojo. Vigo

Restaurant en indret amagat i només concorregut per locals. Empanada gallega,  carn i peix de molt bona qualitat. Marisc, zambouriñas... espectaulars. A l'hivern fan un caldo que et treu la fred dels ossos.

2 comensals

Font Picant. Santa Cristina

4 comensals + 1 nen

Restaurant situat en l'antigua estació de tren del carrilet, per on ara passa el carril bici de Girona a Sant Feilu. El lloc és molt fresc a l'estiu i l'edifici restaurat resulta molt curiós. El menú d'entre setmana (que van demanar els de la taula veina) fa molt bona pinta. Nosaltres vam menjar a la carta i va resultar un pèl car.

Carmelita. Sant Privat d'en Bas

4 mensals

Restaurant de molt d'èxit els diumenges. Tot plegat olieja una mica: les patates fregides, les patates d'Olot. Millor anar-hi a l'hivern, on els contundents plats més tradicionals de la carta segur q entren bé.

L'aliança. Anglés

El primer cop que hi vam anar, vam trobar un client en una tauleta al costat de la porta menjant-se un plat de pinetells i rovellons acompanyats amb vi mentre llegia el diari. Jo la veritat no sabria gaires llocs on anar a demanar que em servíssin un plat de rovellons en temporada.
En un local molt pinturesc, antic casino d'Anglès, hi ha aquesta perla en forma de restaurant.
El dinar no us sortirà barat, però vista la qualitat del conjunt no es pot pas dir que sigui gens car. Hi trobareu plats amb ingredients que tampoc es troben fàcilment avui: Colomí, cervol, garrí, senglar...
Servei súper atent i agradable. Dos germans porten el restaurant, un a la cuina i l'altre al menjador. Cambreres amb marcat accent local. Els postres espectaculars.