dimecres, 19 de març del 2014

Carnegie Hall. Lió

La carn de cavall es fa malbé més ràpidament que altres carns. El Carnegie Hall, al ser restaurant i carnisseria al mateix temps, és un dels pocs que té permís a França per preparar Steak Tartar amb aquest animal. Es pot dinar a França sense que l'acompanyament del plat sigui gratin de patata? Aquest no és el cas. El restaurant que serveix més coberts per dia de Lió, uns mil, està ple d'homes encorbatats, i algun militar amb galons. A dos quarts de tres ens aixequem de taula. Som els últims a deixar el local.


Steak Tartar de vedella



http://www.carnegie-hall-69.com/photos

dissabte, 8 de març del 2014

Motel Emprodà




Darrerament hem tingut ocasió d'anar dues vegades al Motel Empordà. Voldríem que aquesta circumstància es donés molt més sovint. 
Hi anàvem predisoposats a què ens agradés, és cert. La llebre a la Royal era esperada amb molta expectació. I no va decepcionar. 
Un dels records culinaris més vius que tinc grabats, és el rostit que feia la meva àvia pels dinars de festa major. Abans de començar-me'l a menjar, jo em dedicava pacientment a desossar i trossejar el pollastre i el conill deixant els ossos a banda. Un cop acabada aquesta tasca, ja començava a menjar-me el plat, ajustant-ne continuament la melositat amb la salsa: la ceba, els alls, els pinyons, les prunes, les orellanes… 
La llebra a la Royal parteix d'aquesta idea. Disfrutar dels sentits sense dificultats ni contemplacions. La llebre desossada, i reconstruida en pastís amb l'ajuda del foie i la tofona és... un plaer carnal. 




 
8 comensals


dilluns, 2 de setembre del 2013

Hostal la fosca. Palamós.

Primer diumenge de setembre, que el món s'acaba. Asolellat dia a la Fosca. Hi anem recomanats per un amic. L'Hostal és més aviat vellot, li convé una remodelació a fons. Però no trobareu un lloc on hospedar-vos a primera línia de mar a aquest preu en tota la Costa Brava. I si el trobeu, siusplau feu-m'ho saber. Fa temps que busquem un lloc així. Si l'haguéssim conegut abans ja seriem clients antics. I ara que l'hem trobat... resulta que tanquen definitivament a finals de setembre. Es veu que hi faran un hotel de 5 estrelles amb SPA, i és clar, a un altre preu. Ens ho explica un home que deu ser l'encarregat, director, o el nom que tingui el gerent d'un hostal. "25 anys treballant amb aquest paisatge al davant". Nosaltres, que la vida és curta, no desaprofitarem pas aquest últim mes d'obertura. Ja tenim reserva feta per passar un cap de setmana.
La fideuà és bona. Neta d'entrebancs exceptuant 3 cloïsses i 3 gambes pelades en un racó.
L'arrós és fora de sèrie. Excelent. Fort, potent, però sense carregar. El gra ben cuit, però grenyal. Cremós. Si sou tres, la podeu agafar per dos.
El lluç és ben fresc. El turbó dels veïns fa bona cara i va ben acompanyat de patatetes amb ceba... 
Definitivament aquest setembre s'han d'aprofitar les últimes hores de l'establiment. I cal esbrinar on serà el cuiner aquest hivern.


2 adults i una nena

dissabte, 25 de maig del 2013

Il Truciolo. Altedo, Bologna.

    Visita tangencial a Bologna. És una ciutat rica segons els nostres estàndards. Tot i això, no s'hi veuen ponts d'en Calatrava, estacions de TGV o altres moderns i espectaculars edificis acabats d'estrenar. Més aviat tot es veu vell i antiquat. També els comerços. Segurament pq la riquesa a Bologna és més antiga, i no de vol gallinàci com al nostre país. Els polítics no s'han trobat sobtadament amb unes arques plenes per disposar.
    A la façana de l'estació de tren, davant l'hotel Mercure, hi han plantat un horrorós i pràctic rellotge digital. A banda hi banda de l'estació hi ha dos petits rellotges més, de molt millor gust, dels de broques, de tota la vida. El de l'esquerra està parat a les 10:25. Hora en què les Brigades Roges van perpretar una massacre un matí d'agost del 1980. 
     A aquest hora del vespre, ha parat de ploure, i els núvols negres encara pesen com una llosa sobre el cel. Una massa plana que s'acaba just poc abans d'arribar a l'horitzó, com fet expressament per deixar veure la posta de sol, que amb una llum horitzontal ilumina els teulats de taronja.
    Agafem un taxi i ens allunyem uns 20 minuts de la ciutat per aturar-nos a la Osteria il Truciolo. Si busqueu llocs poc cosmopolites i voleu veure els topics sobre Itàlia fets realitats, només d'entrar se us hauran guanyat. La cuina és a l'entrada mateix, i alguns clients afortunats veuen l'elaboració dels plats des de taula. Passant cap a l'interior del menjador dona temps de veure de reüll: un trituradora de carn sobre el taulell, unes patates a daus dins una cassola, una llauna amb una coca de pessic.
    Bevem Lambrusco, porten cervesa artesanal, un antipasti per trencar el cuc. L'amo, que perdoneu, però recorda Pavarotti, ens canta la carta, o sigui q no tindrem manera de saber els preus. Triem tres plats de pasta. Amb el Ragú, la cambrera porta un bloc de parmesà que ens ratlla directament sobre cada plat. 
     Pavaroti torna per cantar ara els postres. Ens explica que si el Bayern guanya la final, guanyarà 2.000€ d'una aposta. Ningú pot competir amb els gelats italians. La panacotta és imperativa, exquisidament feta.
    El Lambrusco afluixa la llengua, ajuda a relaxar-se i a oblidar tots els emails pendents de respondre. Una bona vetllada.