Darrerament hem tingut ocasió d'anar dues vegades al Motel Empordà. Voldríem que aquesta circumstància es donés molt més sovint.
Hi anàvem predisoposats a què ens agradés, és cert. La llebre a la Royal era esperada amb molta expectació. I no va decepcionar.
Un dels records culinaris més vius que tinc grabats, és el rostit que feia la meva àvia pels dinars de festa major. Abans de començar-me'l a menjar, jo em dedicava pacientment a desossar i trossejar el pollastre i el conill deixant els ossos a banda. Un cop acabada aquesta tasca, ja començava a menjar-me el plat, ajustant-ne continuament la melositat amb la salsa: la ceba, els alls, els pinyons, les prunes, les orellanes…
La llebra a la Royal parteix d'aquesta idea. Disfrutar dels sentits sense dificultats ni contemplacions. La llebre desossada, i reconstruida en pastís amb l'ajuda del foie i la tofona és... un plaer carnal.
 |
| 8 comensals |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada