Visita tangencial a Bologna. És una ciutat rica segons els nostres estàndards. Tot i això, no s'hi veuen ponts d'en Calatrava, estacions de TGV o altres moderns i espectaculars edificis acabats d'estrenar. Més aviat tot es veu vell i antiquat. També els comerços. Segurament pq la riquesa a Bologna és més antiga, i no de vol gallinàci com al nostre país. Els polítics no s'han trobat sobtadament amb unes arques plenes per disposar.
A la façana de l'estació de tren, davant l'hotel Mercure, hi han plantat un horrorós i pràctic rellotge digital. A banda hi banda de l'estació hi ha dos petits rellotges més, de molt millor gust, dels de broques, de tota la vida. El de l'esquerra està parat a les 10:25. Hora en què les Brigades Roges van perpretar una massacre un matí d'agost del 1980.
A aquest hora del vespre, ha parat de ploure, i els núvols negres encara pesen com una llosa sobre el cel. Una massa plana que s'acaba just poc abans d'arribar a l'horitzó, com fet expressament per deixar veure la posta de sol, que amb una llum horitzontal ilumina els teulats de taronja.
Agafem un taxi i ens allunyem uns 20 minuts de la ciutat per aturar-nos a la Osteria il Truciolo. Si busqueu llocs poc cosmopolites i voleu veure els topics sobre Itàlia fets realitats, només d'entrar se us hauran guanyat. La cuina és a l'entrada mateix, i alguns clients afortunats veuen l'elaboració dels plats des de taula. Passant cap a l'interior del menjador dona temps de veure de reüll: un trituradora de carn sobre el taulell, unes patates a daus dins una cassola, una llauna amb una coca de pessic.
Bevem Lambrusco, porten cervesa artesanal, un antipasti per trencar el cuc. L'amo, que perdoneu, però recorda Pavarotti, ens canta la carta, o sigui q no tindrem manera de saber els preus. Triem tres plats de pasta. Amb el Ragú, la cambrera porta un bloc de parmesà que ens ratlla directament sobre cada plat.
Pavaroti torna per cantar ara els postres. Ens explica que si el Bayern guanya la final, guanyarà 2.000€ d'una aposta. Ningú pot competir amb els gelats italians. La panacotta és imperativa, exquisidament feta.
El Lambrusco afluixa la llengua, ajuda a relaxar-se i a oblidar tots els emails pendents de respondre. Una bona vetllada.
